dimecres, 15 de desembre del 2010

Impactant!

Simplement, avui no tenc paraules...
Us deix l'enllaç d'una notícia, llegiu, mirau, comparau i si podeu dir alguna cosa, escriviu.

BEBÉ

dilluns, 29 de novembre del 2010

La realitat impacta!



Actualment, als infants no se'ls mostren aquells valors tant necessaris com comprensió, cooperació, solidaritat, ampatia... podria dir que hi ha una mena de crisi de valors que s'ha d'intentar solventar. El paper de les escoles penso que és importantíssim ja que les hores que els infants fan a dins l'aula s'ha d'aprofitar per educar i per intentar crear uns infants amb capacitat de crítica, de raonaments i sobretot uns infants que seran els adults del futur, són la societat en potencia...

L'escola ha de sebre com afrontar aquests problemes!!

diumenge, 14 de novembre del 2010

Llinatges...

http://www.guiadelnino.com/en-familia/noticias/el-apellido-del-padre-ya-no-tendra-prioridad

Realment, tot són passes per anar cap a la igualtat entre homes i dones, i aquesta llei que és normalitat o rompre amb les costums?

Que cadascú opini...

PUNSET I KUKUXUMUSU!

Que penseu que crea la combinació d'enginy, intel·ligència, creativitat i teoria?

Idò, jo us ho diré... una CAMISETA!!!

Una gran iniciativa!

divendres, 12 de novembre del 2010

Dibuixos animats

La millor manera per mostrar alguns conceptes als infants de manera entretinguda i pulida poden ser vídeos de dibuixos com aquest que us mostraré.

Pingu, el pinguí té una germaneta!

com es sent ell?
quins canvis hi ha a casa?
quin paper fa cadascú?
...

dijous, 30 de setembre del 2010

Transtorns de lateralitat

A classe vam comentar alguns transtorns de l'escriptura i a partir d'una entrada all blog de na Maite Salord voldria recuperar el tema, simplement us deixaré el link i m'agradaria que m'expliquesiu que recodau, quines experiències em viscut i sobretot quina opinió en teniu.

http://maitesalord.cat/2010/09/29/transtorn-de-la-lateralitat/

dimecres, 22 de setembre del 2010

FAmilia, el gran misteri

“ Està claríssim que el sistema familiar no funciona. No conec ningú, però ningú, que estigui a gust amb els seus pares. Per a tots nosaltres, la casa és una presó i els pares els carcellers. I tothom es mor de ganes de perdre’ls de vista. I , és clar, tots dolents no poden ser , per tant és que hi ha alguna cosa que falla.
Jo penso(..) que quan naixem, que som fràgils i encantadors, es moren per nosaltres i ens mimen i donarien la vida per nosaltres. I l’infant no s’adona d’aquesta adoració. Però quan creixem i sí que ens n’adonem i necessitem vitalment l’afecte dels pares, just en aquest moment- quan tenim set anys o així- deixen automàticament de mimar-nos, es dediquen a controlar-nos i ens miren com a un error de la naturalesa, perquè no som ni tan perfectes ni tan encantadors com ells havien somniat. “ (Raquel, Isabel-Clara Simó- Pàg. 87)

Llibertat absoluta o dirigida?

“ De vegades penso que no hi ha gaire diferencia entre els humans i els bens. Tots ballem la música que ens toquen, a més, ens fem il•lusió que nosaltres hem decidit lliurement de ballar-la.” ( Raquel, Isabel-Clara Simó- Pàg.66)

Realment escollim les opcions o aquestes ja han estat escollides prèviament?

dimarts, 21 de setembre del 2010

Llibertat de decisió?

“ De vegades penso que no hi ha gaire diferencia entre els humans i els bens. Tots ballem la música que ens toquen, a més, ens fem il•lusió que nosaltres hem decidit lliurement de ballar-la.” ( Raquel, Isabel-Clara Simó- Pàg.66)

Realment escollim les opcions o aquestes ja han estat escollides prèviament?

dilluns, 13 de setembre del 2010

Autoritat

Autoritat, disciplina, restricció, norma, limitació, imposició…
o
llibertat, desenvolupament, creació, evolució autònoma, ?

Perquè no ho mesclem? Per què no som prou grandets per veure que els extrems no són bons i que realment el que em de fer és combinar les diferents opcions que tenim per a educar i ajudar als nins i nines.
Realment en aquesta vida hi ha moments per tot, moments en que una mestra s’ha de fer respectar i moments en que es pot deixar anar, però mai deixant el seu nivell com a persona adulta i encarregada d’un grup-classe i d’uns alumnes els quals han de tenir una predisposició cap a ella.
Els que esteu llegint això ara mateix tanqueu els ulls i intenteu recordar amb alegria i amb il•lusió aquells mestres que vareu tenir de petits, realment recordeu aquells que es varen portar bé, que us van ajudar, comprendre, o recordeu amb alegria aquells que us van cridar, us van castigar?Sincerament i sent clars sempre recordem amb enyorança aquelles persones que ens han tractat de manera dolça i ens han mostrat coneixements a partir de casos pràctics, a partir de l’experimentació, l’exploració i la capacitat de l’autoaprenetatge, aquells professors que per un motiu o altre no ens varen tractar com nosaltres creiem que mereixíem passen a una mena de llista negra, doncs realment com a futura mestra us dic que jo vull arribar a un punt en que els meus alumnes en ser grans em recordin i diguin si na Pilar, aquella mestra que vaig tenir quan feia P3, personalment penso que el que una mestra pot esperar amb més il•lusió o amb més ganes és que els seus alumnes la recordin i perquè això succeeixi has de fer bé la teva feina i sabre compensar els moments en que t’has de posar seria i els moments en que per dir-ho d’alguna manera “el control no importa tant”.
Gràcies per llegir-ho i ja sabeu si voleu comentar-ho, estaré encantada de llegir-ho i debatreu amb vosaltres.

Opinió

Benvinguts al meu bloc!

En aquest bloc aniré deixant temes per debatre, escrits interesants, relfexions personals perquè em doneu la vostra opinió, retalls de noticies... el que compte és la vostra opinió!!!